Passa al contingut principal

Capgirant enquestes electorals





Falten pocs dies perquè comence la campanya electoral per a les eleccions autonòmiques i municipals i la precampanya està molt calenteta.

A principis d'este mes, a poc més d'un mes de la campanya, El Mundo publicava un sondeig electoral que confirmava les tendències que s'han vingut mostrant en els darrers mesos.



Novament apareixia Mónica Oltra com la candidata millor valorada. 
  • El PP perdria la majoria absoluta i no tan sols amb la suma de Ciutadans podria superar una coalició d'esquerres. 
  • A diferència de les primeres enquestes que apuntaven fa temps un canvi de govern al País Valencià, Compromís quasi no puja respecte als resultats de 2011. 
  • El temut sorpasso al PSPV vindria, en tot cas, de la mà de Podemos, que s'ha menjat el creixement de la formació valencianista. 
  • EU, que està al límit de convertir-se en un grup extraparlamentari, aconseguiria entrar a les Corts i fins i tot augmentar un representant. El bipatidisme es el que perd els escons que guanyen els nous colors polítics.

  • Suma de la dreta: 45-48 escons
  • Suma de l'esquerra: 51-54 escons
  • Majoria absoluta: 50 escons. Podria governar l'esquerra


Fa pocs dies El País va publicar un estudi semblant.



  • En este cas el PP baixava encara més, escons que recuperaria el PSPV
  • Podemos ajusta el seu recolzament a la baixa fins empatar amb Ciutadans.
  • Compromís, que segons l'enquesta d'El Mundo es quedava congelat a València i augmentava un escó a Alacant i a Castelló, en este cas sumaria un a cada circumscripció.
  • EU deixaria de sumar un diputat i s'hauria de conformar amb igualar resultats.

  • Suma de la dreta: 45 escons
  • Suma de l'esquerra: 54 escons
  • Majoria absoluta: 50 escons. Podria governar l'esquerra


Pel que fa a la valoració de líders, Oltra es manté en primera posició, en este cas amb molta més distància amb la candidata de Ciutadans, Carolina Punset.

Però continuem amb més sondejos, l'últim, el de la SER:



Per comparar ràpidament amb les dues anteriors enquestes...

  • El PP aconseguiria entre 28 i 31 escons, com ja havíem vist. 
  • La diferència la marca la recuperació del PSPV, que passarien dels 21 o 23 que li atorgaven els estudis a un màxim de 26. 
  • Ciutadans segueix pujant, més pausadament, i passaria dels 15-17 a 17-19 representants.
  • Podemos baixaria el seu recolzament electoral dels 17-19 (amb els quals empataven amb els de Punset) a 13-15. 
  • Compromís esperava 8 o 9 segon els anteriors sondejos i ara podria augmentar el seu sostre fins als 11, i això que els resultats no contemplen els seus últims moviments. 
  • Finalment es confirma l'entrada d'EU, que seguiria sobrepassant el 5%. No obstant això, la traducció de vots a escons els deixaria entre 2 i 3 seients a les Corts. Han anat baixant enquesta rere enquesta almenys (del 6,8% al 5,3%), que vagen amb compte.

  • Suma de la dreta: 45-50 escons
  • Suma de l'esquerra: 46-57 escons
  • Majoria absoluta: 50 escons. Podria governar l'esquerra o podria governar la dreta

Sembla curiós que amb una cap de llista sensiblement millor valorada que la resta, Compromís no aconseguisca apujar notòriament  el seu número de vots. És cert que Enric Morera va reconèixer que 8 o 9 escons era un "gran resultat" per a la Coalició, però a pesar d'eixe conformisme inadmissible sembla que els valencianistes volen capgirar les enquestes, almenys pel que fa a l'àrea central i a la ciutat de València.

El #RitaLeaks, fent públiques factures del balafiament de l'alcaldessa Barberá, és tot un colp d'efecte del qual en el millor dels casos es poden aconseguir alguns moviments. D'una banda, el vot indecís, que podria optar per recolzar la coalició. D'altra banda, podria aconseguir un moviment de vots no ancorats del PP a Ciutadans i de PSPV/EU/Podemos a Compromís en menor mesura. El que no sabem és quin efecte tindrà això fora de la capital. Pot donar la sensació que és una opció valenta i lluitadora a tots els nivells i pot fer la impressió que només fan campanya per València.

Jo si fora de València tindria molts motius per votar Compromís. Com no ho sóc, no els tinc.

En fi. Cada partit té la seua estratègia, però de moment la que es mou a la xarxa i als mitjans més és la de Compromís. I agafar el bou per les banyes i aconseguir dirigir l'agenda és molt complicat i molt important. De tota manera, pegarem un colp d'ull a les campanyes de tots els partits més endavant.

M'encanten les enquestes electorals però enguany no me les puc creure de cap de les maneres. Està tot molt inestable, hi ha un grup molt gran d'indecisos i probablement un grup de decidits que no necessàriament votaran allò que inicialment han escollit. Això donant per fet que les enquestes no estiguen sobrecuinades, cosa que actualment rarament no ocorre. Però vull deixar constància dels resultats i espere que hi haja un nou sondeig apurant el límit legal amb el dia de les eleccions per vore com han funcionat les estratègies dels partis en la precampanya, si és que convè reflexar realment el que està passant i no resulta més interessant publicar una altra cosa.

Vos convide a llegir este article de Juli Martínez a La Veu. Molt ineressant reflexió. A partir d'ací cal preguntar-se quin és el vertader objectiu d'estos sondejos. 

La Mirada Crítica



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tot per xarxes

 Hola! Hui hem tingut un dia mogudet, molt mogudet amb À Punt. Ho heu vist?? Recordeu que XorX ha trascendit el format blog de La Mirada Crítica i que ara es centra en Twitter. Allí sóc @XorxLMC . I com sempre, cosetes que penge a YouTube: A Consell9  i a XorxLMC . Vos esperem! 😏

La graella d'À Punt entra en raó

Fa un any i quatre mesos em vaig parar a pensar una graella per a À Punt. Ara, set mesos després de l'inici d'emissions, la televisió entra en raó i reajusta horaris i continguts, fent-los coincidir amb la meua proposta, per cert. Si, vaig a tirar-me floretes. He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius. Donava per fet que À Punt no estaria privatitzada, i que la televisió aprofitaria més els mitjans propis. També que apostaria per la programació infantil. Però la llengua no ha resultat ser una prioritat per a Empar Marco . Ni els xiquets tampoc. Açò plantejava XorX al setembre de 2017: 7.00h Programació infantil SEMI COINCIDENT De 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil . Seguisc pensant que la programació infantil és important. Comprenc que À Punt vu

El fracàs/èxit d'À Punt

Ajuden les audiències a determinar si À Punt és un éxit o un fracàs? À Punt no és una televisió ideada per a generar uns grans índex d'audiència. De fet té una mitjana bastant lamentable. Tot i això, estrenades les audiències, podem parlar clarament de fracàs. Fracàs no pel fet que el share siga ímfim, sinó pel fet de ni tan sols haver intentat buscar més espectadors. La campanya de llançament va ser un desastre, la posada en marxa a mig gas va crear una imatge de mitjà cutre, la desorganització de la graella amb canvis constants mareja i les errades tècniques freqüents mostren una televisió caòtica.  Però en la meua anàlisi del fracàs em vull quedar amb esta última idea, la del caos. El caos es centra fonamentalment en l'únic programa que depèn directament de la casa: les notícies (bé, i en continuitat) i els programes informatius. Els informatius són, per tant, la prova de foc. És cert que compten amb un nivell d'audiència major que la resta de programes (se