Ves al contingut principal

Canvi al País Valencià





































Per fi. A pesar de totes les pors, de tots els dubtes, els valencians hem decidit apostar per governs plurals d'esquerres i deixar el PP en minoria a les Corts, a dues de les tres diputacions (just la nostra és la que es queda el PP...) i a molts ajuntaments.


Si el PP tenia ara 55 escons, ara es este número el que es reparteixen PSPV (23), Compromís (19... 19!!) i Podemos (13). A la bancada conservadora, 31 per al PP i 13 més per a Ciudadanos.




Amb Compromís tan a prop dels socialistes comença el culebró. Els valencianistes consideren que el resultat reflecteix pràcticament un empat tècnic i destaquen que el PSPV ha perdut un terç del suport social mentre Mónica Oltra ha triplicat els resultats de 2011. D'altra banda, els socialistes, com a segona força política, es veuen legitimats per presidir un Consell plural.

Posar-se d'acord no dependrà només de la cabuderia de Mónica Oltra, sinó d'altres partits més menuts. Amb la desaparició d'EU (llàstima), els xicotets -i decisius- són Podemos i Ciudadanos. Els primers prefereixen Oltra de presidenta, amb qui podrien formar govern, però tampoc descarten que ells, Compromís i PSPV investisquen Puig president, això si, sense entrar a formar part del govern. La pinça de Podemos i Compromís al PSPV perilla amb l'entrada dels nacionalistes espanyols. Carolina Punset, obsessionada amb el nacionalisme de Mónica Oltra, es mullaria per evitar un govern valencianista que li destecle l'Espanya grande i libre. Serien capaços de recolzar a Puig, però els seus 36 escons, si no m'equivoque, haurien de comptar almenys amb l'abstenció del PP, que passaria de no pintar res a tindre este mínim protagonisme. 

Hi ha molta polèmica als mitjans perquè els partits corren als diaris a filtrar intencions i globus sonda, però tots tenen molt clar que açò s'oblidarà de seguida. El resultat, es configure com es configure, haurà de ser un acord estable per garantir un govern uniforme. Mentrestant, les exhibicions de força són simplement part del joc d'una negociació com esta, en la qual entren, a més a més, interessos afegits per acabar de complicar la situació: diputacions, ajuntaments i eleccions generals.

Els partits estatals miren a Madrid o a Barcelona abans de fer un pas o prendre una determinació, perquè són tots rivals entre ells de cara als comicis generals. PP, Ciudadanos, PSOE i Podemos són rivals entre ells, i els pactes autonòmics poden afectar als seus resultats electorals. Ciudadanos creia estar salvada d'haver de mullar-se i ara resulta que els poden obligar a prendre partit, ni més ni menys que per un dels grans partits i amb la participació de l'altre gran partit. No els ha de fer molta gràcia.

Compromís, d'altra banda, es mira el seu propi melic. Sap que gran part dels seus votants a les autonòmiques volaran a Podemos a les eleccions generals. Un càlcul que m'ha arribat via Twitter indica que amb estos resultats autonòmics aplicats al Congrés Compromís obtindria 7 diputats. Un grup parlamentari propi per a un partit valencianista seria històric, i a més a més podria ser determinant segons com quede el resultat. Per això Oltra està intentant crear un Compromís-Podem. La pregunta és si tindria grup propi (més de 7 diputats podrien ser) o si es diluiria el valencianisme en el grup parlamentari de Podemos. Esta segona opció seria una mala idea que el sector nacionalista de la coalició, el Bloc, no permetria.

En fi, prompte sabrem quin govern tindrem. Jo apostaria per Puig president, Oltra vicepresidenta i portaveu, Morera president de les Corts, una conselleria per a Ignacio Blanco, i la resta a repartit quasi equitativament entre PSPV i Compromís.

Però qui sap, igual Punset acaba sent vicepresidenta i la conselleria simbòlica és per a Fabra xD no, és broma. El que no veig és Oltra de presidenta amb Puig de vice i Montiel a les Corts. En pocs dies ho sabrem.

A tot açò, EU podria tornar a les Corts al 2019 -si encara no s'ha desintegrat o introduit en Podemos- perquè probablement la barrera electoral del 5% es baixarà al 3% al llarg de la legislatura.

Als ajuntaments tampoc caldrà esperar molt més per esbrinar els pactes de govern. Si tot va bé, Joan Ribó seria alcalde de València (un alcalde valencianista!!) i Amparo Marco (divina com ella sola) seria alcaldessa de Castelló.

Ara no la cagueu, gràcies ¬¬


La Mirada Crítica

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una graella per a tot un poble

Ja tenim data aproximada d'estrena d'À Punt, probablement per a Sat Josep. Ara bé, pensant pensant dic, com haurà de ser la graella d'una televisió valenciana dirigida a una societat tan necessitada?
He basat la meua proposta en la necessitat d'una programació dedicada als més menuts i la importància (i conveniència a nivell de pressupost) de producció pròpia des de l'area d'informatius:


7.00h Programació infantil

Basant-nos en la pròpia experiència, els xiquets són capaços de matinar bé per vore una sèrie de dibuixos que els agrade. Jo recorde que no només matinava, sinó que no em quedava a gust si no veia l'inici d'emissió.

Així, de 7 a 9 (que és quan comencen els xiquets a l'escola), convindria emetre programació infantil.

Aprofite per demanar que recuperen l'inici d'emissió.


9.00h Magazine d'actualitat i cultura

Notícies matinals amb entrevista i anàlisi. En una segona part, es parlarà de cultura amb alguns directes.


12.00h Programacio…

À punt: 7 dies i un nou inici d'emissió

Les novetats arriben amb comptagotes a les emissions en proves d'À punt, i els programes de RTVV superen els creats exclussivament per a la televisió de la CVMC.
Però avui que fa una setmana que s'han iniciat les emissions, ens hem trobat amb una nova incorporació a NòuPunt, esta barreja de Canal 9 i À punt: Un nou inici d'emissió!!

Val, d'acord. Era mentida. És evident que l'he fet jo, pero a que mola?
Tot freak sap que l'inici d'emissió és una cosa molt important, i el de RTVV al que ret homenatge s'ha convertit en tot un clàssic. A À punt en proves, no obstant, han decidit reciclar una promo de la presentació de la línia gràfica de la marca, tant per a l'obertura de les emissions, com per al tancament. Però apareix també en les autopromocions. Eixes que es repeteixen una vegada, i una altra, i una altra, i de vegades una seguida de l'altra.
A vore si es posen les piles, perquè si volen, poden. No cal que s'ho guarden tot per al final perquè a…

Com quedaria el plató d'À punt NTC?

He tingut una ocurrència de les meues. Amb el títol de l'entrada el vídeo i amb este frame vos ho podeu imaginar perfectament. Però me vaig a enrollar, que me faig major... Podeu passar al vídeo directament :P





Fa dies vam descobrir com podria resultar el decorat de les Notícies de la televisió d'À punt. Va ser via Twitter, una bona font d'informació el potencial de la qual mai m'ha despertat especial interès.

Sempre he sigut molt d'estar per casa. Jo em conforme amb un blog desfassat. Això de les visites, interaccions i seguidors com a centre de l'autoestima o de la motivació mai ha anat amb mi. Però anit vaig fer una exepció. Després d'una bona estona -o dues- descobrint programes desconeguts per fer un pas més en l'edició de vídeo, vaig dir 'no me'n vaig a dormir sense publicar-ho'. Més que res perquè se'm caducava, que l'àudio era del cap de setmana.

Bé, reconec que el resultat no és meravellós. Però tampoc és que tots els meus vídeo…