Avui À Punt ha estrenat butlletins horaris, un pas endavant que fa encara més evident el buit en la graella radiofònica. Un pas que evidencia que tenen la capacitat per fer un informatiu migdia i nit i que se'l guarden per a poder estirar encara més l'estrena dels mitjans definitius.
Hem vist sintonies breus, un tant impersonals. Potser la millor la que tanca l'espai.
Sobre els continguts poc a dir, encara. El que han fet avui ho pot fer qualsevol estudiant de periodisme. Caldrà vore com fixen el punt de vista valencià en la mirada a l'actualitat. Són experts en tergiversar a favor d'un govern corrupte, balafiador i antidemocràtic. En representar a eixos antics Consell tenen matrícula d'honor. Allò difícil serà representar al conjunt dels valencians al voltant d'un punt de vista propi dels nostres interessos col.lectius. En poques paraules, allò que la política no sap fer.
D'altra banda, avui tornava un espai que sempre ha interessat molt els valencians: l'oratge. Victògia Rosselló començava amb un somriure un vídeo que no pot penjar en um compte de Twitter que no està activat. Més endavant, amb un altre modelet, vindria una altra previsió. Com qualsevol funcionària avorrida del seu treball, desmotivada, ha decidit no mostrar-se propera, anar al gra. Res de presentar l'equip, res d'avançar el projecte, res d'obrir un canal de participació per a que la gent envie fotos. Això passa quan a u li regalen el lloc de treball només per dur anys treballant en un mitjà determinat. Sense exigir res més. Un espai hereu i hostatge de l'antiga RTVV.
La línia dels contingits informatius ha anat en la línia encetada per À punt, la de centrar-se en València. De la mateixa manera que la casa s'autoadjudica l'emissió d'un directe diari de Falles durant 19 dies de març, i cap per a les festes de la Magdalena, avui l'últim butlletí -i no sé dir-vos si ha sigut tota la vesprada igual- ha sigut quasi monogràfic per a València. Novament una ràdiotelevisió hereu i hostatge de RTVV, que segueix menyspreant Castelló i en menor mesura Alacant. Marco va prometre una altra cosa, així que si incompleix tan prompte, de manera descarada i injustificada, no vull saber el que ens espera. El butlletí local de València ha sigut senzillament una burla i una provocació en forma de declaració d'intencions. Però no ens podem sorprendre si la mateixa gent fa les mateixes coses. Per això tinc cada vegada més clar que el recurs de la Unió de Periodistes pot salvar À punt a costa de carregar-se-la. I de pas carregar-se el govern. Però ja els està bé.
I poc més hi ha que contar, sincerament. "La informació segueix a tot hora a apuntmedia.es", diuen. Però al web tampoc és que tinguen molta informació precisament. La productivitat brilla per la seua absència. És una altra part roina dels treballadors que han volgut tindre. Uns treballadors malacostumats a treballar en equips grans on la majoria a penes movien un dit. Què bonic és treballar així. Es veu en el resultat.
Un pas endavant i més d'un enrere. Coses que podem perdonar a un equip nou, però no a les suposades eminències que han copat els llocs de treball en un sistema viciat que els donava tots els avantatges. Tants punts per a tant poc resultat. Ens mereixem més.
Hem vist sintonies breus, un tant impersonals. Potser la millor la que tanca l'espai.
Sobre els continguts poc a dir, encara. El que han fet avui ho pot fer qualsevol estudiant de periodisme. Caldrà vore com fixen el punt de vista valencià en la mirada a l'actualitat. Són experts en tergiversar a favor d'un govern corrupte, balafiador i antidemocràtic. En representar a eixos antics Consell tenen matrícula d'honor. Allò difícil serà representar al conjunt dels valencians al voltant d'un punt de vista propi dels nostres interessos col.lectius. En poques paraules, allò que la política no sap fer.
D'altra banda, avui tornava un espai que sempre ha interessat molt els valencians: l'oratge. Victògia Rosselló començava amb un somriure un vídeo que no pot penjar en um compte de Twitter que no està activat. Més endavant, amb un altre modelet, vindria una altra previsió. Com qualsevol funcionària avorrida del seu treball, desmotivada, ha decidit no mostrar-se propera, anar al gra. Res de presentar l'equip, res d'avançar el projecte, res d'obrir un canal de participació per a que la gent envie fotos. Això passa quan a u li regalen el lloc de treball només per dur anys treballant en un mitjà determinat. Sense exigir res més. Un espai hereu i hostatge de l'antiga RTVV.
La línia dels contingits informatius ha anat en la línia encetada per À punt, la de centrar-se en València. De la mateixa manera que la casa s'autoadjudica l'emissió d'un directe diari de Falles durant 19 dies de març, i cap per a les festes de la Magdalena, avui l'últim butlletí -i no sé dir-vos si ha sigut tota la vesprada igual- ha sigut quasi monogràfic per a València. Novament una ràdiotelevisió hereu i hostatge de RTVV, que segueix menyspreant Castelló i en menor mesura Alacant. Marco va prometre una altra cosa, així que si incompleix tan prompte, de manera descarada i injustificada, no vull saber el que ens espera. El butlletí local de València ha sigut senzillament una burla i una provocació en forma de declaració d'intencions. Però no ens podem sorprendre si la mateixa gent fa les mateixes coses. Per això tinc cada vegada més clar que el recurs de la Unió de Periodistes pot salvar À punt a costa de carregar-se-la. I de pas carregar-se el govern. Però ja els està bé.
I poc més hi ha que contar, sincerament. "La informació segueix a tot hora a apuntmedia.es", diuen. Però al web tampoc és que tinguen molta informació precisament. La productivitat brilla per la seua absència. És una altra part roina dels treballadors que han volgut tindre. Uns treballadors malacostumats a treballar en equips grans on la majoria a penes movien un dit. Què bonic és treballar així. Es veu en el resultat.
Un pas endavant i més d'un enrere. Coses que podem perdonar a un equip nou, però no a les suposades eminències que han copat els llocs de treball en un sistema viciat que els donava tots els avantatges. Tants punts per a tant poc resultat. Ens mereixem més.
Comentaris